Vés al contingut

Claude Lanzmann

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaClaude Lanzmann

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 novembre 1925 Modifica el valor a Wikidata
Bois-Colombes (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 juliol 2018 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
12è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Montparnasse, 5 Modifica el valor a Wikidata
FormacióLiceu Condorcet
Universitat de Tübingen Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPel·lícula Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióperiodista, productor de cinema, guionista de cinema, realitzador de documentals, membre de la Resistència Francesa, director de cinema, guionista, escriptor, realitzador Modifica el valor a Wikidata
Activitat1970 Modifica el valor a Wikidata - 2011 Modifica el valor a Wikidata
OcupadorEuropean Graduate School Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeAngelika Schrobsdorff (1971–)
Judith Magre (1963–1971), divorci Modifica el valor a Wikidata
ParellaSimone de Beauvoir (1952–1959) Modifica el valor a Wikidata
GermansJacques Lanzmann
Évelyne Rey Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0487351 Allocine: 1044 Allmovie: p98754 TMDB.org: 127491 Modifica el valor a Wikidata
Claude Lanzmann el 2011

Claude Lanzmann (Bois-Colombes, Illa de França; 27 de novembre de 1925 - París, 5 de juliol de 2018[1]) va ser un director de cinema, guionista, productor i periodista francès.[2] La seva obra mestra és Shoah, un documental de nou hores i mitja de duració sobre l'Holocaust.

Biografia

[modifica]

El seu pare, Armand Lanzmann, era un jueu la família del qual havia emigrat de l'Europa de l'est; la seva mare, Pauline (Paulette) Grobermann, havia nascut en un vaixell en el trajecte Odessa-Marsella i el seu pares provenien de Chisinau, a Bessaràbia. Després del divorci de la parella, Claude —juntament amb el seu germà Jacques, que més tard arribaria a ser escriptor, i la seva germana Evelyne, que amb el temps es convertiria en l'actriu Evelyne Rei— van viure amb el seu pare a Brioude, Alt Loira des del 1934 fins al 1938, any en el qual, al mes de setembre, tornen a París. A la capital francesa es matricula al Liceu Condorcet, on hi descobreix l'antisemitisme.

El 1940, arran de l'ocupació alemanya, el pare porta als fills a una casa a Alvèrnia. El 1943, als 18 anys, organitza accions de resistència entre els seus companys en el Liceu Blaise Pascal de Clarmont. Més endavant entrarà com a maqui a Margeride i Mont Mouchet i participarà en emboscades al Cantal i a l'Alt Loira.

El 1949, després d'obtenir la llicenciatura en literatura i un mestratge en filosofia, va ser lector a la Universitat Lliure de Berlín. Va dirigir-hi a més el Centre Cultural francès, tot just acabat de crear.

Va dirigir la revista Les Temps Modernes des de la mort de Simone de Beauvoir el 1986. Va ser parella de l'escriptora del 1952 fins al 1959. Lanzmann havia estat convidat a col·laborar en Els Temps Moderns el 1952 per Jean-Paul Sartre, després que aquest llegís la seva sèrie d'articles Alemanya darrere de la cortina de ferro publicada pel diari Le Monde.

Lanzmann, que es confessa ateu, es dedica al cinema a partir de 1970. Es considera que la seva obra mestra és la pel·lícula documental Shoah, en la qual va començar a treballar l'estiu de 1974; la realització li va ocupar a temps complet durant onze anys. Des de la seva aparició a les sales, el 1985, va ser considerada un esdeveniment fonamental punt tant des del punt de vista històric com cinematogràfic. Shoah va tenir repercussions que no semblen disminuir; s'han consagrat a ella milers d'articles, estudis, llibres i seminaris a les universitats del món sencer. La pel·lícula ha obtingut els més alts reconeixements i ha estat premiada en els més importants festivals. Després de Per què Israel (Why Israel) i Shoah, Tsahal és l'últim capítol de la trilogia de Claude Lanzmann.

Filmografia

[modifica]

Direcció

[modifica]

Guió

[modifica]
  • Elisa o la veritable vida (1970), dirigida per Michel Drach i basada en la novel·la homònima de Claire Etcherelli, que va obtenir el Premi Femina 1967
  • Tsahal (1994)
  • Sobibor (2001)

Producció

[modifica]
  • Un vivant qui passe (A Visitor from the Living) (1997)

Referències

[modifica]
  1. Casas, Quim. «Mor Claude Lanzmann, el cineasta que va mostrar l'horror de l'Holocaust». El Periódico de Catalunya, 05-07-2018. [Consulta: 10 maig 2019].
  2. Nouchi, Franck (en francés). «Claude Lanzmann, le réalisateur de Shoah, est mort.» Le Monde. Consulta: 7 de juliol de 2018.

Bibliografia

[modifica]
  • Ingrid Galster, "'Eine großi Qualität meines Buches ist seine Ehrlichkeit.' Postscriptum zu der Debatte um die Autobiographie Claude Lanzmanns", A Das Argument, 290, pàg. 72-83. (online Arxivat 2014-04-07 a Wayback Machine.) (traducció anglesa no publicada: "'One great quality of my book is its honesty.' Postscript to the debat on Claude Lanzmann's autobiography" online[Enllaç no actiu])
  • Claude Lanzmann, (pròleg de Simone de Beauvoir) - Shoah - Li livre de Poche, Fayard, 1985, 254 pages. Text íntegre de la pel·lícula - diàlegs i subtítols.
  • Claude Lanzmann, (pròleg de Simone de Beauvoir)- Shoah - Gallimard, col. « Foli », 1997. Text íntegre de la pel·lícula - diàlegs i subtítols.
  • Marie-Christine Laznik - L'impensable désir - L'espace analytique, 2003 Denoël, ISBN 2-207-25420-8 - Les relacions amoroses entre Simone de Beauvoir i Claude Lanzmann pp 95, 194-203, 215,221-222.
  • Claude Lanzmann, Alguien vivo pasa, Madrid, Arena Libros, 2005, ISBN 978-84-95897-29-9
  • Claude Lanzmann, La liebre de la Patagonia, Barcelona, Seix Barral, 2011, ISBN 978-84-322-2879-7

Enllaços externs

[modifica]